El risc de les hipoglucèmies en pacients ancians / El riesgo de las hipoglucemias en pacientes ancianos

Buscant un article per a la sessió,m’he trobat amb un article aparegut a Medscape recentment anomenat “Are Elderly Diabetic Patients Being Overtreated?” que m’ha semblat adequat parar-me a llegir després d’haver realitzat un parell de cursets sobre actualització de la Diabetes on es remarcava prou aquest tema.

Com sabem, l’Associació Americana de la Diabetes (ADA) marca com a objectiu d’un bon control glucèmic una HbA1c de <7%; individualitzant aquesta xifra segons els pacients. En els ancians, se’ns recomana ser més laxos amb el control.

L’hiperglucèmia severa i constant comporta alteracions micro i macrovasculars amb els events cardiovasculars a llarg termini que comporten, pel que, com és lògic, com més ens podem ajustar a l’HbA1c , menor serà la morbi-mortalitat dels pacients diabètics. En aquesta revisió, basada en les dades extretes d’un meta-anàlisi publicat al BJM en juliol del 2013, ens remarca que el control estricte de la glucosa pot suposar riscs cardiovasculars. El per què? Les hipoglucèmies presents en les teràpies intensives per al control de la diabetis. En particular, en aquest meta-anàlisi conclueixen que el risc c-v es duplica, independent de les comorbilitats dels pacients estudiats.

La hipoglucèmia té un efecte agut sobre l’activació simpaticoadrenèrgica, inflamatòria i de la funció arterial, pel que augment el risc d’isquèmia cardíaca i/o de patir una arrítmia cardíaca.

Els primers estudis que es realitzaren (UKPDS, The Lancet, 1998) mostraven resultats favorables al control estret de la glucèmia, al minimitzar les comorbilitats associades a la hiperglucèmia, però estudis més recents han donat resultats contradictoris. Els més recents (ACCORD, 2008; ADVANCE, 2008; VADT 2009 (aquests dos últims analitzats en el BMJ en l’article abans nombrat, entre altres)) mostren que no només no es disminueixen les alteracions micro i macrovasculars i els events cardiovasculars, sinó que a més, aquest control estricte augmenta la mortalitat dels pacients (ACCORD. N Engl J Med 2008).

Amb això, podríem dir que la hipoglucèmia suposaria un factor de risc cardiovascular independent . A més, hem de tindre en compte que les persones ancianes són particularment més susceptibles a les hipoglucèmies, pel gran nombre de comorbilitats que presenten. Com sabem, les hipoglucèmies comporten altres riscos, com les caigudes, que són més perilloses en aquests pacients, i alteren la qualitat de vida, podent disminuir l’adherència al tractament.

Com a conclusió, hem de saber que les hipoglucèmies en els pacients ancians comporten un augment de risc cardio-vascular, facilitat per les comorbilitats que solen presentar i el control estricte de la glucèmia. Sabem que hem de fixar en aquests pacients un objectiu d’HbA1c més baix, sent més laxos amb el seu tractament.

———–

Aquí os dejo la versión en castellano

Riesgo de las hipoglucemias en ancianos

3 comentarios

  1. Interesante Mariona y bien documentada tu entrada
    Sin embargo, me surge una duda: está claro que el control estricto de la HbA1c ( disminuciones por debajo de 6%, sobre todo en ancianos)
    como tú bien dices, no sólo no disminuye las complicaciones micro-macrovasculares sino que puede aumentarlas pero ¿puede concluirse por esto que la hipoglucemia es un factor de RCV independiente?
    Enhorabuena por tu trabajo Mariona!!!

  2. Interesante sesión Web Mariona. Me gustaría matizar un poco las conclusiones.
    La revisión esta basada en un metanalisis publicado en el BMJ y que por cierto no incluyo el ACCORD. Y si leemos las conclusiones del metanalisis, aparece un matiz interesante, puesto que los autores dicen mas o menos literalmente “Los resultados apoyan la idea de que evitar la hipoglucemia severa puede ser importante para prevenir la enfermedad cardiovascular en personas con diabetes tipo 2.” No me acaba de cuadrar lo de “Ser mas laxos…” yo diría…ser mas cuidadosos para intentar evitar las hipoglucemias graves…que en la práctica no siempre están ligadas a HbA1c mas altas, sino a múltiples factores que van desde los fármacos hasta la dieta pasando por los autocontroles.

  3. Gràcies als dos!
    Com bé diu Manolo, l’estudi ACCORD no es troba en el metaanàlisi (crec que ho dic en l’entrada) Aquest estudi l’he tret d’una revisió d’estudis d’un curs que vaig realitzar, però que les dates analitzades i els resultats m’han semblat interessants.
    Referint-me a l”laxe” em referisc a ser menys estrictes en arribar a una HbA1c no tan estricta, potser no m’he expressat bé.
    La idea de l’article, és la idea del factor de risc de la hipoglucèmia com afactor “independent”, tenint en compte, és clar, la resta de factors que presenta un pacient diabètic, que a la pràctica clínica són els que es tenen més en compte.
    Només volia mostrar com la hipoglucèmia també és un factor de risc cardiovscular.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: