Parlant del tall de digestió…/ Hablando del corte de digestión

Versión en castellano:

Hablando del corte de digestión

Ja ha arribat l’estiu… i amb ell una de les frases més escoltades en aquesta època: “espera’t dues hores abans de banyar-te després de menjar”. Per evitar el què? El “tall de digestió”.

L’altre dia vaig llegir un article de El País El corte de digestión no existe, no exempt de polèmica…pel que vaig decidir buscar més informació. És de veres que no existeix, després de tota una vida sense banyar-me després de dinar?

Per què diem que el “tall de digestió” no existeix? Perquè com a entitat clínica no està reconeguda. La gent mor a les platges pel que anomenem Síndrome d’hidrocució, i aquesta és independent del procés digestiu.

La Síndrome d’hidrocució és causada per un shock termodiferencial; la diferencia entre les temperatures del cos i de l’aigua provoca un reflex (el reflex d’immersió) amb una vasoconstricció perifèrica i una disminució de la despesa cardíaca, assegurant així el flux cerebral. La persona es pot trobar marejada amb nàusees i vòmits, procés independent de la digestió al contrari del que es creu.  A més, l’estimulació vagal també produeix un laringoespasme per evitar l’entrada l’aigua, i un síncope reflex. Aquesta pèrdua de coneixement pot provocar la mort per ofegament si la persona es troba sola. Hem de saber que els nens tenen aquest reflex més intens.

Quan més diferència entre temperatures hi ha (a partir de almenys 5 graus, es produeix), el reflex pot ser més intens, i augmenta el risc de patir complicacions del ritme cardíac, depressió respiratòria i alteracions de l’estat de consciència fins la mort.

On entra la digestió en tot això? Hem dit que aquesta no hi té res a veure, però no és ben bé cert. La digestió és un factor predisposant. El procés digestiu provoca un cúmul de sang en l’aparell digestiu, disminuint l’aportació sanguínia a altres parts de l’organisme, com és el cervell.

Però la digestió no és l’únic factor. N’influeixen més, com temperatura de l’aigua menor de 27ºC o  patologies o traumatismes previs, i d’altres que haurem d’aconsellar minimitzar-los a l’hora de banyar-se.

  • Els contrasts de temperatura entre l’aigua i la del nostre cos
  • Hipertèrmia: evitar realitzar activitat física intensa, passar molt de temps prenent el sol…
  • Estat de digestió, alcohol i drogues
  • Supervisió inadequada dels nens.

I què fem amb la frase amb la que hem començat? “Esperar dues hores …”  Com moltes frases de saviesa popular, no hi ha evidència científica que ho demostren. Seria potser més convenient recomanar no entrar de cop a l’aigua i anar acostumar-se a la temperatura. Però dins del sentit comú, i sabent que la digestió és un procés que pot durar hores, mai està de més esperar un parell d’hores (o tres, depenent de la menjada) abans de submergir-nos a l’aigua.

Concloent, saber que no només la digestió ens pot facilitar la Síndrome d’hidrocució, que hem d’anar en compte amb els altres factors de risc i vigilar d’a prop als petits de la casa que hi són més susceptibles.

Com a curiositat final, el terme d’hidrocusió fou encunyat pel Dr. Latigue en 1953 per l’analogia clínica que presentaven els accidents per aigua i per electricitat ( hidrocució = execució per aigua/ electrocució = execució per electricitat)

Bon estiu!

 Més informació en l’article aparegut el mes de juny en AMF Corte de digestión.

3 comentarios

  1. Raquel muy buena entrada y más estando ahora en pleno verano.

    Él otro dia leí en la revista AMF este mismo articulo, el cual me pareció bastante interesante…

    No obstante como pone en el articulo, no existe ninguna evidencia científica que justifique el esperarse dos horas después de comer para darse un chapuzón, pero si que lo ponen como actuación aconsejable…

    Con respecto al articulo de El País, realmente no me ha aportado nada, y creo que a la gente que no pertenece al mundo sanitario puede llegar incluso a confundirse “el corte de digestión no existe”

    No entiendo como un periódico de relevancia nacional como el país puede poner, literalmente:

    “El cuerpo reacciona para que evitar que la sangre se enfríe, impulsándola hacia adentro para que no ocurra hasta la vena cava, en el corazón”

    Cada vez estoy más seguro que se debería regular los consejos “sanitarios” que se dan tanto en periódicos, programas de Tv (vease a Marilo Montero, presentadora de TVE divulgando como los olores a cítricos pueden prevenir algunos tipos de cánceres… http://www.elmundo.es/television/2015/02/18/54e46f82ca47411e438b4574.html )

  2. Como bien dices, y se menciona en el artículo, no hay evidencia científica, pero por sentido común , se recomienda y nunca está de más.

    Mucha prensaymedios de comunicación intentan hacer divulgación científica sobre temas que a la sociedad le pueda interesar. Pero el artículo del País es un ejemplo de como, al no encontrarse dentro del gremio sanitario, los periodistas pueden, en vez de aclarar temas, dar informaciones erróneas y no contrastadas, contradictorias a veces de la realidad médica.
    Es por esto, que decidí buscar bibliografía más rigurosa y de ahí que al encontrar el artículo en AMF, decidí hacer la sesión.

    Oliver, por cierto, soy Mariona!!🙂

  3. :/ No se por qué pero pensaba que había sido Raquel la que lo publicó, lo siento Mariona

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: