Vinc a veure el resultat de la prova, doctora

Navegant per la bloggesfera, he trobat una entrada realitzada pels companys de Las Sesiones de San Blas  fent referència a una entrada del blog d’Abufácil: Situación Indefención: “Que lo vea su Médico de Familia”. En aquesta es fa esment a un document publicat pel Comité de Ética Asisentencial de Atención Primaria de Bizkaia en maig de 2016, en la web de l’Associación por el derecho a la Salud. Aquest document recull una de les situacions que vivim  molts dels metges de família: aquella en que els metges especialistes de segon nivell assistencial deleguen als metges d’atenció primària la lectura de proves complementàries que ells mateixos han demanat als pacients, ja siguin proves d’imatge, analítiques o resultats d’anatomia patològica.

Com a consideració general, incideix en que cada metge ha de responsabilitzar-se de les proves que sol·licita; és a dir, tant de la indicació de la prova, de la petició, de la valoració del resultat i de la presa de l’actitud terapèutica pertinent. La responsabilitat directa i última recau en el professional mèdic que sol·licita la prova.

És a dir,  en la visualització de proves complementàries no procedeix delegar responsabilitats, des d’un metge de segon nivell d’atenció al metge d’atenció primària, sobretot si no s’ha pactat un acord previ. En la bioètica assistencial s’entén que tots hem de ser responsables de les nostres actuacions. I no és adequat, ni molt menys, “utilitzar” al pacient com a vehicle de la demanda. El responsable de donar la informació sobre el resultat és el metge sol·licitant, que és el que està portant el procés assistencial concret, no el titular del “cupo”; ja que és ell qui coneix millor el context en que s’ha sol·licitat la prova.

Aquesta delegació  d’informació pot repercutir negativament a:

  • La relació metge-pacient: el pacient por no entendre que el metge de família no satisfaci la seu demanada.
  • La relació entre nivells assistencials.
  • La pròpia seguretat del pacient.

No hem de perdre la visió del metge de família com a “integrador” de la informació clínica i la seua capacitat de seguiment longitudinal del pacient. Però això no comporta l’assumpció de responsabilitats d’altres professionals que també participen en l’assistència del pacient.

La visualització delegada podria donar-se en el cas de que hi hagi una recomanació escrita pel metge del segon nivell, com en una consulta no presencial o petició d’assessorament en el seguiment del pacient, sempre que cerquin una millora d’atenció al pacient (evitar desplaçaments, consultes extres, demores…). També, seria una excepció,  el cas d’una analítica sol·licitada per ambdós nivells assistencials. El metge  de família pot, igualment, i de manera voluntària avançar informació al pacient que ho sol·liciti.

Com a conclusions i recomanacions finals, destaco:

1.- Una bona història clínica ha de tindre un mínim de qualitat, incloent la visualització de les proves sol·licitades.

2.- Si el pacient no acudeix  pels resultats, no eximeix al professional de les seues obligacions.

3.-S’ha de promoure estratègies per garantir la visualització de les proves,  recordatoris per valorar els resultats (avisos, cites no presencials…) . Així com habilitar alguna senyal de proves i IC no visualitzades (en Abucasis tenim els colorets tipus semàfor quan sol·licitem proves).

4.-  I per últim, ha d’existir uns protocols de derivació entre els nivells assistencials. Aquests han de basar-se en consensos entre totes les parts, bidireccionals (que el metge de segon nivell pugui realitzar interconsultes al de primer nivell) i que es tinguen en compte de consultes no presencials per a facilitar una relació beneficiosa per al pacient.

Amb tot això es vol evitar els problemes sorgits en el seguiment dels resultats, que no es queden en l’oblit totes les anatomies patològiques, que es queden en l’oblit proves i resultats demanats per professionals…i sobretot que els pacients no acudeixin a la nostra consulta per a que els donem el resultats de la prova que els va demanar “l’especialista”.

Document: Responsabilidad de los profesionales sanitarios en el visualización de análisis y otras pruebas complementarias

Versión en Castellano: delegacio-a-mf

Anuncios

Una respuesta

  1. Totalment d’acord amb el que dius. També és cert que de vegades el pacient té proves duplicades per falta de comunicació entre altres metges, es canvien tractaments sense més.. potser que amb aquestes situacions puga empitjorar la relació metge-pacient, per això és bàsic establir unes directrius amb els altres metges del segon nivell asistencial. I està en la nostra mà canviar-ho.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: