Documento en castellano: Deprescripción
Avui, i una mica lligat a la meua última entrada al blog, vos porto una petita entrada amb una pàgina, en anglès, que he trobat molt útil sobre la deprescripció.
En la pràctica clínica, ens trobem cada dia pacients, sobretot ancians pluripatològics, polimedicamentats. S’ha parlat molt ja sobre aquest tema, i és que és un tema important, sobretot perquè nosaltres, els metges de família som com els “directors d’orquestra” , i per tant, qui fem la revisió de tots els fàrmacs que porta el pacient.
Abans que res, explicar un poc aquest terme. Què és la deprescripció? Molts ja sabeu de què es tracta, però per fer partícip a tothom: s’entén com a deprescripció al procés de retirada de certa medicació, supervisat per un professional mèdic amb l’objectiu de gestionar i minimitzar la polifarmàcia i millorar els resultats de l’assistència sanitària. Això ho podem entendre de manera més àmplia i no només quedar-nos amb la idea d’ eliminació del fàrmac, sinó també amb la modificació de dosis, quantitat i/ o substituint fàrmacs.
Quan hem de desprescriure? Hem de tindre en compte que aquest procés s’ha de considerar en tots els pacients com a pràctica habitual en la revisió de medicaments. Però, pren més importància en els pacients polimedicats i fràgils, qui poden ser més propensos a patir els afectes adversos dels fàrmacs. Quan els pacients mostren augment de caigudes, alteracions cognitives i del·liriums, i també en etapes finals de la vida, hem de pensar en els medicaments que porta prescrits el pacient… són tots necessaris?
Aquí no vull fer una entrada sobre la deprescripció com a tal (si voleu indagar, mireu aquest Infac Infac vol 20 n8, explica com, quan i a qui depresciure) sinó, mostrar-vos aquesta pàgina:
http://www.primaryhealthtas.com.au/resources/deprescribing
En ella trobareu diversos apartats amb les medicacions més freqüents que solen trobar-se prescrites de manera incorrecta, o que estaven ben prescrites en un moment donat però que ja no són necessàries, o aquelles que no tenen en compte els risc-beneficis que poden portar.
En són un exemple els IBPs o el Calci i Vitamina D.
Espero que aquests enllaços vos puguin servir d’utilitat a l’hora de guiar-vos cap a la deprescripció.
Bon cap de setmana.
Filed under: Artículos |
Docencia Rafalafena 
Estupenda entrada, sobre una práctica que siempre provoca dudas, se proporciona un magnífico material para abordar el tema. El acumulo de fármacos, las dosis inadecuadas, las interacciones….provocan aumento de efectos secundarios y empeoran la calidad de vida, de las personas. Por supuesto hay que ser cauto y sobre todo aplicar el sentido comun, pero tampoco tener reparos en deprescribir cuando lo debamos hacer. A nadie se le ocurriria no prescribir un fármaco cuando esta indicado ¿no os parece? pues la misma actitud se deberia tener en la dirección contraria…Se debe modificar o retirar un fármaco que no esta indicado.