Canviant de temes que normalment presento a les sessions, l’altre dia discutint amb una amiga geòloga, em plantejava l’impacte medioambiental que podien presentar els medicaments, un tema que no es sol parlar molt entre els col·legues, però que sí que comença a tindre importància per la creixent quantitat de fàrmacs que pren la població, i que va en augment.
És per això, que investigant un poc sobre el tema, vaig arribar a un butlletí Infac : Farmacontaminación. Impacto ambiental de los medicamentos.
La legislació regula certs compostos químics i tòxics, i estem conscienciats d’això, però el que no tenim tant en compte, és que els medicaments també són productes químics, i que, generalment, no els rebutgem de la manera més adequada. Són els que s’anomena contaminants emergents. Els fàrmacs són contaminants “nous”, que encara no es coneixen ben bé els efectes que poden tindre a llarg termini els seus residus.
L’entrada de medicaments al medi ambient es pot produir en les diferents etapes del seu cicle de vida, ja sigui durant la producció, l’emmagatzematge o el transport del fàrmac, o sobretot, en la seua eliminació després d’haver-lo administrat. L’entrada al medi aquàtic, per exemple, es dona per l’ excreció dels fàrmacs en orina (o femta) que arriba a les aigües residuals de les ciutats, o per filtració al sòl dels residus fins a aigües subterrànies. No només parlem dels medicaments d’ús humà, ja que l’emprat en veterinària també es pot filtrar. Molts altres, arriben al depositar-los en les brosses domèstiques, o pels desaigües al tirar-los de manera inadequada per la pica o vàter.
Els tractaments que s’empren en les depuradores d’aigües residuals (EDAR) poden eliminar alguns residus medicamentosos, però no tots. Per exemple, al realitzar estudis de les aigües depurades, es trobaren, majoritàriament, concentracions d’AINEs, hipolipemiants, B-Bloquejants i antihistamínics. Aquests persistiran segons les concentracions de fàrmacs i de la naturalesa dels mateixos. Per exemple, el fàrmacs liposolubles poden acumular-se en el teixit adipós dels animals i incorporar-se a la cadena alimentària.
S’ha realitzat estudis en que es demostra que aquests residus són potencialment contaminants, on poblacions de peixos s’han fet resistents a bacteris o augment de la mortalitat en buitres que han estat exposats a diclofenac. Tot i que, en general, no es considera que les concentracions de residus de medicaments actualment siguin suficients per a produir toxicitat aguda, s’ha de tindre en compte el possible risc de l’exposició crònica a aquests contaminants. És un risc que està poc estudiat, però que està començant a generar preocupació. Per exemple, fàrmacs com antibiòtics, antiparasitaris i antimicòtics poden desenvolupar ceps resistents.
Avui en dia, una mesura per regular la possible contaminació i impacte dels medicaments en el medi ambient, és la realització d’un informe previ a la comercialització d’un nou fàrmac , en el que s’ha de detallar l’impacte mediambiental derivat del seu ús i dels seus residus (no només el degut a la seua síntesi).
Què podem fer nosaltres? Sobretot evitar el sobreconsum de fàrmacs, adequar la mida dels envasos de medicaments per evitar que “sobrin” , i insistir en la gestió adequada dels medicaments caducats o no consumits, dipositant-los en el punt SIGRE de la nostra farmàcia. D’aquesta manera el medicament pot ser processat de la manera més adequada.
Filed under: Artículos, Temas de reflexión | Tagged: medicamentos, uso racional de medicamentos | Leave a comment »
